ELS TEUS FILLS NO SÓN ELS TEUS FILLS (Khalil Gibran)/ TUS HIJOS NO SON TUS HIJOS

(Donem-los ales / Démosles alas)

Els teus fills no són els teus fills

són fills de la vida

desitjosa de si mateixa.

No venen de tu, sinó a través teu

i, encara que estan amb tu,

no et pertanyen.

Pots donar-los-hi el teu amor

però no els teus pensaments,

doncs tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cossos,

però no les seves ànimes, perquè ells

viuen a la casa del demà

que no pots visitar,

ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te en ser com ells

però no procuris fer-los semblants a tu.

Perquè la vida no s’endarrereix

ni s’atura en l’ahir.

Tu ets l’arc del qual els teus fills,

com fletxes vives, són llançats.

Deixa que la inclinació,

a la teva mà d’arquer,

sigui per la felicitat.

KHALIL GIBRAN

(Del seu llibre «El profeta»)

TUS HIJOS NO SON TUS HIJOS

Tus hijos no son tus hijos

son hijos e hijas de la vida

deseosa de si misma.

No vienen de ti, sino a través de ti

y aunque estén contigo

no te pertenecen.

Puedes darles tu amor,

pero no tus pensamientos, pues,

ellos tienen sus propios pensamientos.

Puedes abrigar sus cuerpos,

pero no sus almas, porque ellas,

viven en la casa del mañana,

que no puedes visitar

ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos,

pero no procures hacerlos semejantes a ti

porque la vida no retrocede,

ni se detiene en el ayer.

Tú eres el arco del cual, tus hijos

como flechas vivas son lanzados.

Deja que la inclinación

en tu mano de arquero

sea para la felicidad.

Khalil Gibran